divendres, 9 d’octubre de 2015

Impresions

Lupane
Lloc insòlid, sec, i també amb vent.
El vent, que se t’endu les idees i te’n porta d’altres,
Que et reseca la pell i et deshidrata fins l’ànima si no et protegeixes.
Acabem tapades fins el nas
Entenent a la propia pell com viuen els del dessert del Calahari
Recordant les pel·lícules del oest
Sensacions de naturalesa ruda, recollint fulles seques
Fent forats, cultivarem en un lloc àrid
Amb un sol intens, que se’t clava
I es veu, que d’aquí tres mesos, quan ja no hi siguem, será tot verd…
Gaudint d’un paisatge dur, ara el món dels insectes, on sembla que no hi hagi res
Si no t’apropes.
Per aquí per allà, moltes persones, sense saber d’on surten,
Hi ha un carrer de botigues, en una banda només.
Persones, de pell fosca, que ens miren, i jo els miro igual
Pura curiositat de cada detall, per a mi tot és nou, per a ells sembla que també.
Els homes ens saluden, algunes dones també. És fácil iniciar una conversa, també és fácil que et saludin i no parin.

Lupane és un poblet, però més gran que un village, i diferent forma de viure, aquí el menjar de supermercat no sembla de molta qualitat, tot hi que al restaurant et fan una sadza amb verudres reboníssima!