dimarts, 15 de desembre de 2015

UKUTSHISA ! (fa calor !)

Temps era temps quan vam decidir tenir un blog de viatge, una mica més tard vam decidir que sí, esciuriem el blog, al cap d’un temps un altre cop vam decidir cuidar del blog i escriure MÍNIM un cop per setmana. Resultat? Aquí seguim escrivint un mes després de la última entrada!

Hola , que tal? Sí, seguim vives.  Per cert, per als que no ens coneixeu, per als que no ens teniu al facebook: Avui hauriem d’estar aterrant a casa, però fa cinc dies vam renovar el nostre visat. Sembla que Zimbabwe, la seva gent, el projecte, els paisatges…  ens han enganxat i tres mesos no ens semblaven suficients.

Cada dia vivim noves experiències, cada dia aprenem algo més a Zimbabwe, a vegades sobre nosaltres mateixes , a vegades sobre la cultura o la natura local. Hi ha dies molt intensos, altres en que el temps es relentitza.
Un mes de coses per explicar… I per on començar? Són moltes anècdotes acumulades així que aniré resumint començant pel més fresc i algunes presentacions.


Arrel de coneixer artistes de diferents àmbits, hem acabat coneixent , introduint-nos i participant en una associació local amb el nom de Rasta Compassion sota el lema “Let the aged be protected” que es dedica a cuidar de la gent gran resident a la Old people’s home del barri de Chinotimba i del seu entorn. Durant les últimes setmanes participant amb ells hem organitzat un concert amb diferents bandes locals per a recaudació de fons i un esmorzar/dinar posterior,  a la residència amb els calers recaudats on s’han fet donacions als avis i van portar també els nens de l’orfanat. Tot ha sortit sobre rodes acompanyat d’aquest carácter africà alegre i festiu ja que la música i el ball ens ha acompanyat en tot moment.


Dia de neteja de la ciutat 06 de desembre 

6 am : Assamblea a la sortida del Sol el dia de la festa de recaudació per acabar d'organitzar

Aquí podeu trobar fotografíes de les activitats que realitzen:



També vam conèixer la Youth Association, una associació de joves emprenedors que volen millorar la situació dels joves a Victoria Falls, ja que no hi ha medis disponibles per a rebre una formació més allà del que seria la nostra secundària si no marxen a Bulawayo o Harare (ciutats situades a 400 o 700 km respectivament). A més de promocionar l’activitat dels joves ja sigui amb  feina o un “lloc on estar”, provant d’evitar la tendència, sobretot masculina, d’anar al bar i començar a beure (situació molt comú en aquesta zona). Tot just comencen la seva tasca, però van per feina, en els 7 mesos de la seva existencia, han creat una granja a Monde, on crien broilers per a vendre’ls i així financiar les seves activitats. Amb espectatives de fer la nostra aportació al seu projecte tenim pendent treballar amb ells l’hort de la granja. 




Visita a la granja de la Youth Association  


Molt interessant en aquest àmbit què, en la nostra visita a Livingstone ara fa més d’un mes, vam conèixer participants i fundadors de l’ONG Kubuka, que treballa a Zambia financiant i participant en petits projectes locals, i també a Kenya sota el nom de Mas Por ellos. Crec que han sigut ells i la seva feina també part del que ens ha inspirat a l’hora de crear nous llaços entre les comunitats locals que anem coneixent.
Més informació de l’activitat de Kubuka a Zambia:
Més información de l’activitat de Mas Por ellos a Kenya :


Per canviar una miqueta d’aires i veure algo més d’aquesta regió, vam anar a Binga emputjades per la curiositat de veure una competició províncial de balls tradicionals de diferentes escoles, en la qual participaven els nens de l’escola primària de Chinotimba amb els que l’Aurora havia fet contacte assistint a un dels seus assajos.  Van ser moments molt divertits xerrant i jugant amb els més joves.


Nois del grup de la Chinotimba Primary School

 





Per últim i no menys important, el projecte principal. Dic principal perquè és la raó per la qual estem aquí i el que ens obre les portes per a tota la resta d’activitats que estem realitzant. Perquè al final, l’agricultura és part de la societat i tot el que fem en comunitat és també part d’aquest projecte.

Al village, que és el nostre contacte amb l’arrel i origen de les tradicions d’aquesta zona, també el desenvolupament dels cultius sembla que està més lligat a aquest ritme africà , lent però segur. Les plantes avancen, tot i algunes pèrdues per qüestions de disponibilitat d’aigua principalment, tot just comencen a donar fruits.

Per contra a Lupane, ja portem 4 collites de carbassó realitzades, amb clima i condicions diferents de Victoria Falls, sembla que el carbassó és una bona aposta per aquesta época i estem molt contentes amb els resultats de l’assaig.

A Villa Victoria, és un altre cantar. Les pluges aviven tota la fauna de l’entorn , els nematodes, les formigues i els àfids fan notar la seva presencia i el desenvolupament de les síndries sembla estancat, algunes morint, altres subsitint, però sense ápex d’obtenir fruits. Les mongeteres trepen alegres i sembla que donaran bons fruits amb una mica de paciencia. La parcel·la com a part de l’assaig científic i complint protocols ha quedat descartada ja que no ha estat un maneig acurat. Per això s’ha convertit en una parcel·la dedicada totalment a l’experimentació, provant d’augmentar la biodiversitat, plantant flors, aromàtiques, altres hortícoles… També posant a prova tractaments orgànics per a les plagues. 


       

Numalanga & Nomakuku : Qui pot collir carbassons a finals de Novembre ?? 


dilluns, 2 de novembre de 2015

Rest in peace


Today we couldn't see the sunrise , but you've brought us the rain





En moments com aquests sobren les paraules, o potser falten. Hi ha paraules perdudes que han quedat per dir.
Va ser el primer rasta africà que vam conèixer. Real, autèntic.
Músic i compositor dels Big Five, ens ha fet vibrar, ballar i posar la pell de gallina totes les nits que compartiem. Un artista.
Cada dia dedicava el seu somriure d'orella a orella que feia canviar l'humor al instant perquè era inevitable tornar-se'l. Totes les abraçades d'aquest gran home, no només per l'alçada, lleial als seus principis, eren sinceres. Sempre serè, es sentia beneït pel simple fet de viure i només calia preguntar-li com estava per saber-ho.
Un somiador i lluitador pels seus somnis musicals que tenia clar que després de caure no deixaria d'intentar-ho.
Em va dir que l'autèntic amor només existia quan les dues persones es coneixen en detall i que els amics són companys per la vida. Quanta raó!
Amb ell vaig aprendre a sostenir la mà durant llargues converses com acostumen aquí, senyal d'atenció i connexió. Era molt recomfortant.
Tenia la sensació de que d'ell podiem aprendre molt. I, fins i tot amb el seu pas, ho ha fet. Ens anava introduïnt al seu món i ara formarà part de nosaltres.
Ens ha deixat, però la seva música ens recordarà qui era.

I les marimbes sonaran durant tres dies i tres nits.



Sunrise,
You're bless.

dissabte, 31 d’octubre de 2015

Pincellades

Ens tornem a connectar a la xarxa, aterrem a la "civilització" avui variette de vivències, per picotejar!



ENS ALIMENTEM BÉ!


Menjant pa amb tomàquet a Lupane, els primers dies seguint amb les costums de casa. I mica en mica, un matí et preparen Porridge amb sucre i Peanut butter, l’altre pa de motlle industrial amb Peanut butter, un te, unes galetes, Sadza per dinar, Sadza per sopar, Chomolia, Peanut butter més, Peanuts torrats amb sal, Peanuts de totes les formes i colors…
Aquí no passarem gana, segur, estem experiemntant les grans digestions amb la calor fermentadora! tota una aventura ventral! 


















                                                                            Primer plat de Sadza cuinat amb la professional Lucie



Lucie time off ben amortitzat!



LA QUE ES COLA COLA

Triomfes més que la coca cola crec que ja és una frase feta a Catalunya que tothom entén. Doncs a Zimbabwe i el poc que hem vist de Zàmbia la deuen entendre ja. A les botigues de poble sobretot, als supermercats hi ha més varietat de marques, pots comprar:
Fanta, coca cola, bonaqua, schweppes, minute maid, royal mawhey spar - lette no se que també és de la coca cola. I després un parell de marques locals que són el 15% restant del 85% de productes que ofereix la coca cola, i sense voler acabes contribuint a alimentar aquest peix grós, quan la calor t'apreta i t'has oblidat de portar-te de casa l'aigua.

Amb això si suma que la majoria de llocs no tenen sistema de recollida de basura, i menys de recilcatge. Així que hi ha una gran companyia (n'hi ha més però aquesta canta massa) que es dedica a vendre refrescos mega ensucrats i freds que no et treuen la sed, amb un xute de sucre que et desperta al moment, i al cap de poc fa l'efecte contrari, que importa llaunes i plàstics a un país que la majoria de zones no tenen la infrestructura que gestioni aquests residus. Llavors acaben cremant tota la basura que poden, o fan piles, o per encendre el foc i cuinar, deixant un paisatge en el bush on les llaunes i plàstics comencen a ser plantes endogàmiques de la zona.

I l'empresa que dona felicitat a mig món, es despreucupa del impacte que crea la seva presència deixant porqueria per tot arreu i embutxacant-se diners a base de la salut de les persones. Estaria bé una llei que obligués a les empreses a tancar el cicle que obren.
Visca la coca cola..




MOTIVACIÓ 

I entre els guies pensisulars que ens hem anat trobant, genials tots plegats, Iziar, Pak, Paolo, Cèsar, Marta... n'hi ha hagut un que li quedaven ganes de més abans de marxar cap a casa i hem fet trio, amb el Pau!!!
Amb ell, hem conegut el cel del sur, amb més profunditat, hem ballat, hem emputjat la pick up unes 25 vegades per dia que decidiem transportar manure, comprar plantes, material per al garden, hem intercanviat massatges, converses i fotografies, un toc d'aire fresc. Viatger fins la medul·la, cul inquiet encuriosit, creant encantadors teixits!





TRANSPLANTANT A LUPANE!



Les llavors de tomàquet no han germinat, ni a Lupane ni al Village. Ara la idea és tornar a probar-ho en algun lloc on les poguem anar observant dia a dia, creiem que o les hem plantat massa profundes, o al regar amb aquesta sorra de platja la llavor navega. Per això hem transplantat el carbassó que ens ha germinat un 80% i a les parcel·les de tomàquet hem fet sembra directe de mongeta, síndria, i plantarem alls, flors i aromàtiques, per atraure fauna útil i repeler plagues.
I els ingredients són:
reg per goter, un bon mulching de fulles seques recol·lectades del bush i manure de bou amb gallinassa tot ben compostat (a més d'un pesic d'adob químic que se'ls hi va colar al camp abans de que arribèssim)!

divendres, 9 d’octubre de 2015

Impresions

Lupane
Lloc insòlid, sec, i també amb vent.
El vent, que se t’endu les idees i te’n porta d’altres,
Que et reseca la pell i et deshidrata fins l’ànima si no et protegeixes.
Acabem tapades fins el nas
Entenent a la propia pell com viuen els del dessert del Calahari
Recordant les pel·lícules del oest
Sensacions de naturalesa ruda, recollint fulles seques
Fent forats, cultivarem en un lloc àrid
Amb un sol intens, que se’t clava
I es veu, que d’aquí tres mesos, quan ja no hi siguem, será tot verd…
Gaudint d’un paisatge dur, ara el món dels insectes, on sembla que no hi hagi res
Si no t’apropes.
Per aquí per allà, moltes persones, sense saber d’on surten,
Hi ha un carrer de botigues, en una banda només.
Persones, de pell fosca, que ens miren, i jo els miro igual
Pura curiositat de cada detall, per a mi tot és nou, per a ells sembla que també.
Els homes ens saluden, algunes dones també. És fácil iniciar una conversa, també és fácil que et saludin i no parin.

Lupane és un poblet, però més gran que un village, i diferent forma de viure, aquí el menjar de supermercat no sembla de molta qualitat, tot hi que al restaurant et fan una sadza amb verudres reboníssima!

divendres, 4 de setembre de 2015

Anem tard! TIA (This Is Africa)



Per començar ens presentem per a qui no ens conegui... Som l'Aurora i l'Anna, estudiants d'enginyeria agrícola a l' Escola Superior d'Agricultura de Barcelona de la UPC, i ens trobem a Zimbabwe per a desenvolupar un projecte de cooperació internacional recolzat per la UPC, la Lupane State University i la fundació Africa Crece. 
Per a qui sí ens conegui, ja veieu que hi ha coses que no canvien tot i la distància... Anem tard fent la primera entrada, ens agrada improvitzar sobre la marxa.

La idea inicial del projecte es centrava en fer dos assajos experimentals de comparació de llavors provinents de Catalunya amb llavors autòctones de Victoria Falls, i amb llavors de Lupane.
A aquests assajos es suma un més, basat en la realització d'un estudi d'identificació de les principals espècies de nematodes i, en cas de trobar-les, valorarem les poblacions més significatives. 

Avui ja fa 3 dies que estem instal•lades a The Villa Victoria, a Victoria Falls, casa dels fundadors d'Africa Crece i d'aquest projecte, José Luis i Maria.
En arribar a més de rebre una gran acollida per part de tothom, i fer una mica el guiri per ubicar-nos, també hem rebut una sobredosis d'informació que hem d'anar digerint i comprenent per direccionar bé la part del projecte de les llavors.

Per això per ara fins aquí ens limitem a explicar, tenim per davant anar a veure la Universitat de Lupane i coneixer a les persones d'allà. 


Fins llavors... Yebo!