diumenge, 11 de febrer de 2018

ÉS L'HORA DELS ADÉUS

Amb molta tristesa i melancolia escrivim les nostres últimes línies en aquest blog. La magnífica estada a Zimbabwe ha arribat a la seva fi així que, ben abrigades, ja estem preparades per viure en terres hivernals! Esperem no pelar-nos de fred… penseu que a 20 graus ja ens posavem el jerseiet!

En aquest post ens volem acomiadar de vosaltres, presentar-vos els nous voluntaris que seguiran amb el projecte i fer una petita valoració de l’experiència.

Els dos nous voluntaris, en Xavi i la Natàlia, van arribar el 27 de Gener a Victòria Falls. Aprofitant els seus primers dies d’adaptació, els vam portar a fer una mica de turisme per la zona perquè es comencessin a familiaritzar amb els diferents racons de la Town. Paral·lelament, els hem anat posant al dia del projecte; tot els processos que hem seguit i el punt en què ens trobem ara. També han començat a participar activament amb el Club. És fantàstic perquè hi estan aportant aire fresc i energies renovades. Així que podem marxar ben tranquil·les que el projecte es troba en molt bones mans!


Equip dels super voluntaris amb en Christopher Tennyson Ndlovu, director de l'escola Dadani.

Ens sentim molt afortunades i orgulloses d’haver pogut participar i aportar el nostre petit granet de sorra en aquest projecte. Amb aquest hem après què suposa arrencar un projecte des de zero, a adaptar-nos i saber gestionar les adversitats que se’ns presenten i a coordinar i mantenir motivat a un grup d’estudiants adolescents. 


Alumnes del Club d'agricultura.

Primers responsables seriosos del Club!

Fent una retrospectiva des de la nostra arribada podem dir que ens sentim unes persones una mica més construïdes. Tres mesos no són res però a la vegada són més que suficients per a què passin moltes coses. Hem viscut el dia a dia d’una realitat completament diferent a la nostra que ens ha permès créixer com a persones, canviar la nostra manera de fer i de veure les coses (aquí el nostre sentit comú és el menys comú de tots!) i a l’hora reafirmar-nos en allò que som i que volem ser. Realment som molt afortunades d’haver tingut la oportunitat de viure aquesta experiència i poder gaudir d’aquest entorn, de la gent i la seva filosofia de vida, d’una cultura tant diferent a la nostra... Al llarg de l’estada també hem pogut reflexionar molt sobre conceptes com el temps, el present i el futur, l’esforç i la paciència, la bondat i l’amistat… tenim tantes coses a aprendre d’aquí! 


Gràcies per tant Zimbabwe! Dins de la nostra motxilla sempre tindrem uns records boníssims i grans lliçons de vida d’aquesta terra. 


Hi ha una llegenda que diu que si abraces a un baobab, tornaràs a Àfrica. Nosaltres ho hem fet així que… A REVEURE!!!


Abraçant un Baobab majestuós.



Queralt i Bruna

dilluns, 5 de febrer de 2018

Descobrint nous racons de Zimbabwe

Avui volem compartir una experiència preciosa que vam viure a Binga el cap de setmana del 20 de gener. Aquest és un poble situat al costat del Llac Kariba i es troba a uns 400 km de Victoria Falls. El viatge amb cotxe va ser força feixuc però l’experiència va valdre molt la pena! 

L’objectiu de la nostra visita, a part de descobrir una altra zona de Zimbabwe, era visitar i conèixer l’orfenat Sunrise’s Children Home. Aquest orfenat es va construir al 2012 per la ONG Manos Unidas i actualment està subvencionat per entitats com: Foundation Lola’s Kinder, la Diputació de Còrdova i Amigos de Zimbabwe. El centre es va obrir el Maig de 2014 i està dirigit per una congregació de monges misioneres. Entre elles hi ha la Lola Pérez, una cordovesa que viu aquí a Zimbabwe des del 1982. Va ser arrel d’ella que vam conèixer aquest fantàstic projecte.

Panoràmica de l'orfenat.


L’orfenat acull infants i joves d’edats molts diverses. Actualment hi ha 14 nens d’entre 1 any i mig i 18 anys amb unes situacions personals molt variades; alguns són orfes o els seus familiars no se n’han pogut fer càrrrec i d’altres han patit maltractaments i abusos sexuals per part d’algun familiar. Tot i aquestes realitats tant dures, la tasca que fan les monges amb i per aquests nens és molt lloable. Ens va sorprendre molt l’ambient que han aconseguit crear a la casa, s’hi respira tanta tranquil·litat, harmonia i amor… és una atmosfera fantàstica per criar i educar a la mainada. A més, tot i ser una família nombrosa, s’organitzen molt bé i es distribueixen les feines entre tots. Des dels més petits fins als més grans participen molt activament i amb molta iniciativa en el dia a dia de la casa. 

A part de conviure amb aquesta gran família, vam poder visitar l’escola de primària on estudien els infants. Aquesta ofereix formació a més de 700 alumnes i disposa d’un gran nombre d’aules, d’un hort, d’un gran pati i fins i tot d’alguns espais exteriors acondicionats per fer-hi classes “a la fresca”.

Escola de Binga.

L’últim dia de la nostra estada Binga vam tenir la gran sort de poder presenciar la missa del poble. Va ser un moment molt màgic, ple de festivitat i joia on vam gaudir d’autèntics càntics i balls africans. Va ser molt emocionant poder sentir l’energia i la passió que es respirava a l’església. 

Aquesta és la preciosa església de Binga.
Té un estil similar als "Huts" dels villages però amb una estructura més complexa.

Després d’aquest acte ens vam acomiadar de la gent i… cap a Victòria Falls hi falta gent!

Estem molt contentes d’haver tingut la oportunitat de visitar aquest lloc. Va ser un cap de setmana molt interessant i enriquidor en el qual vam poder conèixer noves realitats d’aquest fantàstic país.



Queralt i Bruna

divendres, 26 de gener de 2018

PROJECTE EN MARXA!

Les bases del projecte de mica en mica comencen a agafar forma. Ens ha costat força començar a palpar els primers resultats doncs l’organització del projecte s’ha hagut d’anar definint i redefinint per ajustar-la, de la manera més acurada possible, a les necessitats de l’escola. Tot i aquest handicap, estem molt contentes! Ja ho diuen que la millor manera d’aprendre és trobar-se amb dificultats i limitacions i saber ensortir-se’n! Creiem que el camí que ens ha portat fins aquí ha fet que el projecte agafi més solidesa.

En aquest post us volem explicar una mica el camí que hem recorregut i en quin punt ens trobem ara.

En els primers contactes amb l’escola i la direcció del centre vam entendre que Dadani School es dedicava única i exclusivament a impartir cursos de formació professional. Així doncs, vam creure que volien la nostra col·laboració i ajuda per dissenyar i executar un nou curs d’agricultura.

Més tard vam saber que també imparteixen secundària i que el projecte el volien destinar a la part pràctica de l’assignatura obligatòria d’agricultura que donen a tots els cursos d’ESO. Malgrat canviés el grup de persones a qui anava dirigida la formació, el projecte continuava mantenint el seu principal objectiu: transmetre i assolir la màxima difusió possible dels coneixements, tècniques i progressos agraris.

Coordinar els 80 alumnes de l’escola no va ser fàcil. Tot i així, amb els últims dies de curs escolar (aquí  les classes s’imparteixen de Gener a Desembre on cada tres mesos tenen un mes de vacances) es va aconseguir netejar el terreny i delimitar les terrasses. Malgrat es va voler organitzar els estudiants perquè, un cop començades les vacances de Nadal, seguissin venint alguns dies per continuar avançant amb el projecte, l’assistència va ser baixa i només es van poder arribar a fer dues terrasses de la parcel·la A.

Imatge aèria de l'escola i la localització de les parcel·les.


A principis de gener vam tenir una reunió amb el director de l'escola per revisar com estava evolucionant el projecte i per traçar les noves línies de funcionament del curs 2018. Es va revisar la feina feta fins llavors i com s’havia gestionat. Un dels dos aspectes més importants de la trobada va ser arribar a la conclusió que treballar amb grups tant grans no era pedagògicament pràctic. L’altre va ser que, per assegurar una bona organització i desenvolupament del projecte, es necessitava definir bé l’estructura del grup de treball.

Per resoldre la primera qüestió es va decidir que enlloc d’impartir les activitats agràries a tots els cursos de secundària es crearia un Club extraescolar. D’aquesta manera l’activitat seria voluntària i es podria constituir un grup de treball més motivat i compromès amb el projecte. Al tenir un grup d’estudiants més reduït, es va decidir que el projecte només es desenvoluparia a la parcel·la A. Pel que fa a la segona qüestió, es va definir un grup executiu format pel professor d’agricultura de l’escola, dos estudiants i els dos enginyers de la UPC com a responsables del bon funcionament del Club.

Fins aquesta setmana passada però, no s’ha començat oficialment l’activitat extraescolar. Aprofitant que el professor d’agricultura està implicat en el projecte, s’han utilitzat les hores lectives d’aquesta assignatura per preparar el terreny i facilitar l’arrencada de les tasques agràries al Club. Aquesta ajuda ha permès que el Club ja pogués incorporar gallinassa al sòl per adobar-lo i sembrar als planters les llavors de carbassa, pèsol, pebrot, tomata, ceba i pastanaga.

Parcel·la del projecte.

A dia d’avui ja tenim les primeres llavors germinades!

Les carbasses i els pèsols són les primeres llavors en treure el cap!


Esperem que a partir d’ara el projecte agafi una major embranzida i que tot vagi vent en popa! 

Selfie grupal.


Moltes abraçades,
Queralt i Bruna.

dijous, 18 de gener de 2018

LLEGENDA DELS NYAMI-NYAMI

La nostra aventura aquí a Zimbabwe ens està permetent descobrir, entre d’altres coses, algunes llegendes de la zona. Volem compartir-ne una que ens va captivar des del primer moment. Aquí us la deixem amb la seva prèvia contextualització!


Els Tonga són un grup Bantú procedent de Nigèria que va arribar al sud d’África ara fa uns 2000 anys. Cap al segle XII-XIII es van instal·lar a Zimbabwe a la vora del riu Zambezi, al llarg del Llac Kariba (que va des de Cahora Basa fins a la frontera de Zàmbia- Namíbia –Congo -Angola). Aquest lloc estratègic els permetia disposar d’aigua abundant i d’unes terres fèrtils que els hi proporcionaven bones collites. Aquí van poder observar com el riu creixia i decreixia anualment amb unes fortes variacions de cabal. El cabal màxim podia arribar a ser 30 vegades el cabal mínim!!! Això suposava que en l’època de pluges hi haguessin moltes inundacions. En acabat aquest període però, quan el riu reduïa dràsticament el seu cabal, les terres anteriorment inundades quedaven descobertes i plenes de nous sediments fèrtils molt interessants per les noves plantacions.

Els Tonga, per donar una explicació del creixement del riu, van crear la llegenda dels Nyami-nyami. Aquesta explicava l’existència de dos criatures aquàtiques, un mascle i una femella, que vivien sota una roca submergida al riu Zambezi. Segons ells, quan els Nyami-nyami anaven amunt i avall del riu aquest creixia i quan marxaven, l’aigua baixava. Pensaven que tenien un cos de 3m de diàmetre i una longitud desconeguda. Cap membre del grup gosava apropar-se on vivien ja que hi havia uns remolins molt perillosos i a la vegada temien que els Nyami-nyami s’enfadessin per la seva presència.

Il·lustració d'un dels Nyami-nyami


Els Tonga no adoraven als Nyami-nyami com a divinitats però els hi tenien molt de respecte. Per a ells eren uns éssers protectors que els hi proporcionaven fertilitat als sòls i aliments per a sobreviure.
Quan a l’any 1956 es va decidir construir la presa del Llac Kariba, els Tonga van advertir als homes blancs que aquest mur enmig del riu dificultaria les anades i tornades dels Nyami-nyami: “Són molt forts i tenen molt poder, si s’enfaden per aquesta paret tindrem molts problemes. Aneu en compte! No ho feu!” Però no els hi van fer cas i la presa es va anar construint.

L’any 1958 va ser molt plujós, sobretot a les capçaleres del riu. Quan la presa estava quasi acabada es va produir un fenomen meteorològic molt estrany; un cicló que s’havia format aigües avall de la presa va arribar a la zona de construcció. Va originar unes tempestes brutals durant forces dies amb molta aigua, llamps i trons. Degut a les grans crescudes del riu que es van donar, la cimentació de la presa va fallar i aquesta va caure. Va ser una destrucció de dimensions colossals per a aquella època, doncs en aquell moment era la presa més gran del món. Els equips de rescat (nord americans i alemanys) van tardar quasi 2 mesos en arribar al lloc de l’accident. Diuen que en arribar van veure un paisatge terrible. Tot estava destruït, completament arrasat, amb alguns elefants morts penjats dels arbres i no quedava cap rastre de les persones que estaven construint la presa, ni dels poblats. Tot estava completament anul·lat!

Els Tonga, en veure el desastre, els hi van dir que ja els havien advertit: “Els Nyami-nyami s’han enfadat i han tirat aquesta paret avall”.

Després de la tragèdia, l’existència dels Nyami-nyami va semblar tant evident que el president de Zimbabwe, Ian Smith, va decidir aturar les obres de la presa. A més, va fer construir una capella anglicana a Kariba per tal de que els Déus apaivaguessin la fúria d’aquelles criatures. També els Tonga, per tal de retornar la calma i restablir la simpatia dels Nyami-nyami van fer tota una sèrie d’invocacions als Déus.

Malauradament, al cap d’un temps, es van reprendre les obres de la presa. Però no va ser fins uns anys després que la presa es va acabar i va començar a funcionar. Els Tonga que habitaven a les costes del riu Zambezi van ser desplaçats. Uns van anar a viure al nord de Zàmbia, on van aconseguir terres acceptables i diferents ajudes del govern. Els altres es van instal·lar a la banda de la vall de Zimbabwe, en una zona molt àrida i amb unes terres molt poc fèrtils. Aquests segons encara pensen que en qualsevol moment els Nyami-nyami tornaran a demostrar la seva fúria i tiraran la presa a terra.

I vet aquí gos i vet aquí un gat que la llegenda dels Nyami-nyami s'ha acabat!

Els Nyami-nyami de la sort!


Queralt i Bruna




dimarts, 9 de gener de 2018

Human Wildlife Conflict

Pels agricultors, la defensa dels cultius en front als animals salvatges sempre ha estat un repte. Aquí a Zimbabwe no és diferent, la intensa i extensa vida salvatge fa que sigui indispensable el disseny d’algunes estratègies i mecanismes per actuar, de la manera més respectuosa possible, en front els possibles atacs dels animals.

A KO Mpisi village vam tenir la sort de conèixer a l’Anold, un noi que participa voluntàriament en un programa de protecció de la comunitat envers a la vida salvatge. La seva funció és anar de village en village formant i conscienciant a la gent de la importància de prevenir els atacs dels animals. També ofereix la seva ajuda per gestionar qualsevol atac sobtat que es pugui donar.  La diversitat de fauna és una de les principals riqueses del país, és per això que és de vital importància preservar-la i actuar de manera adequada i el més respectuosa possible amb els animals.

Per facilitar la seva tasca formativa disposa de tres llibrets en els quals té tota la informació dels animals que habiten al país i de les possibles actuacions que es poden dur a terme per resoldre els seus atacs. El primer llibret explica les característiques del conflicte entre l’home i la vida salvatge en diferents aspectes de la comunitat: la gent, els villages, els ramats, la disponibilitat d’aigua i els cultius. El segon llibret explica les característiques de comportament dels animals salvatges i proposa diferents opcions d’actuació en funció de l’aspecte afectat de la comunitat i el nivell d’intervenció que es vulgui aplicar. El tercer llibret conté les diferents solucions que es poden adoptar en cada cas.


Aprofitant aquestes eines, hem buscat diferents solucions preventives per gestionar, a la parcel·la agrícola de Dadani, els atacs de babuins.  Com a possibles solucions hem trobat: posar una tanca elèctrica al perímetre de l’hort, un espantaocells, una serp de plàstic, trossos de plàstic penjant de la tanca... És important anar variant el mecanisme de defensa per tal d’evitar que els babuins descobreixin que no són elements perillosos per ells i perdin la por a entrar dins de la parcel·la.


Una abraçada ben calorosa!! (De 53,4°C per ser exactes)
Bruna i Queralt 

dimarts, 5 de desembre de 2017

S’OBREN NOUS HORITZONS!

Després d’algunes setmanes… algunes moringues ja comencen a treure el cap! Al tractar-se d’arbres, el procés de creixement es molt lent i llarg així que, amb calma i molta paciència, de mica en mica anem avançant.

Aquesta última setmana però, ens ha sortit un nou projecte molt engrescador i interessant. Es tracta d’una nova col·laboració d’Africa Crece amb l’escola local de formació professional del  barri de Chinotimba (Victoria Falls), Dadani Vocational and Technical College. Aquesta disposa de diferents cursos formatius que permeten que els estudiants adquireixin habilitats i coneixements, tant teòrics com pràctics, per poder entrar, en un futur, al mercat laborar. Disposen de cursos de mecànica, hosteleria, lampisteria, comptabilitat... i ara volen incorporar oficialment un nou curs: el d’agricultura!!! És en aquest punt on entra la nostra col·laboració.

Escola Dadani

Se’ns va demanar que desenvolupéssim diferents propostes agràries que servissin com aprenentatge pràctic dins d’aquest nou curs. Tenint present la importància de plantejar cicles productius auto- sostenibles i respectuosos amb el medi ambient, hem desenvolupat un projecte que engloba ambdós objectius. Les propostes pensades toquen tant aspectes del cicle productiu de les plantes com de l’ecosistema del cultiu: disseny i desenvolupament d’un hort i d’un hivernacle, generació de compost, potenciació de la biodiversitat de l’entorn, elaboració de fitosanitaris naturals i conscienciació de la importància de dissenyar un sistema de reg més eficient que redueixi el consum desmesurat d’aigua.

Distribució de les parcel·les


La setmana passada vam tenir una reunió amb el director i els professors de l’escola per exposar i debatre les nostres propostes. La trobada va ser molt productiva, vam poder concretar, adaptar i localitzar les diferents activitats agrícoles.

Avui hem donat el tret de sortida del projecte exposant-lo a tot l’alumnat del centre. Estem molt contentes perquè ha tingut molt bona rebuda tant a nivell de professorat com d’estudiants. A més, creiem que aquest projecte encaixa molt bé amb els propòsits de la fundació África Crece de transmetre i assolir una màxima difusió dels coneixements, tècniques i progressos agraris.

Exposant el projecte a més de seixanta alumnes!

¡NUEVOS HORIZONTES A LA VISTA!

Después de algunas semanas… ¡algunas moringas han germinado! Al tratarse de árboles, el proceso de crecimiento es muy largo y lento así que, con tranquilidad y paciencia, poco a poco vamos avanzando.

Esta última semana nos ha salido un nuevo proyecto muy interesante. Se trata de una nueva colaboración de África Crece con la escuela local de formación profesional del barrio de Chinotimba (Victoria Falls), Dadani Vocational and Technical College.

Esta dispone de diferentes cursos formativos que permiten que los estudiantes adquieran habilidades y conocimientos, tanto teóricos como prácticos, para poder entrar, en un futuro, al mundo laboral. Disponen de cursos de mecánica, hostelería, fontanería, contabilidad... y ahora quieren incorporar oficialmente un curso nuevo: ¡¡¡el de agricultura!!! Es aquí donde entra nuestra colaboración.

Se nos pidió que desarrolláramos diferentes propuestas agrarias que sirvieran como aprendizaje práctico dentro de este nuevo curso. Teniendo presente la importancia de plantear ciclos productivos auto-sostenibles y respetuosos con el medio ambiente, hemos desarrollado un proyecto que engloba ambos objetivos. Las propuestas pensadas tocan tanto aspectos del ciclo productivo de las plantas como del ecosistema del cultivo: diseño y desarrollo de un huerto y de un invernadero, generación de compuesto, potenciación de la biodiversidad del entorno, elaboración de fitosanitarios naturales y concienciación de la importancia de diseñar un sistema de riego más eficiente que reduzca el consumo desmesurado de agua.

La semana pasada tuvimos una reunión con el director y los profesores de la escuela para exponer y debatir nuestras propuestas. El encuentro fue muy productivo, pudimos concretar, adaptar y localizar las diferentes actividades agrícolas.


Hoy hemos dado el primer paso del proyecto exponiéndolo a todo el alumnado del centro. Estamos muy contentas porque ha tenido muy buen recibimiento tanto a nivel de profesorado como de estudiantes. Además, creemos que este proyecto encaja muy bien con los propósitos de la fundación África Crece de transmitir y lograr una máxima difusión de los conocimientos, técnicas y progresos agrarios.


NEW HORIZONS!

After few weeks... some moringas have germinated! The growth process is very slow and long so we are progressing little by little.

However, this last week, we have started a very exciting and interesting new project. It is a new collaboration between África Crece and Dadani Vocational and Technical College, a local school of Chinotimba (Victoria Falls). It has wide range of training courses that allow students to acquire skills, both theoretical and practical, for the labor world. They have courses in mechanics, the hospitality sector, plumbing, accounting... and now they want to incorporate a new course: the agriculture one! At this point we start our collaboration.

We developed different agricultural proposals as practical learning for this new course. We have elaborated a project with the objective of designing a self-sustaining and respectful productive cycle with the environment. The proposals involve aspects of the plants’ productive cycle and the garden’s ecosystem.

Last week we had a meeting with the director and the teachers of the school to expose and discuss our proposals. The meeting was very productive; we could adapt and locate the different agricultural activities.


Today we have officially started the project exposing it to all the students of the center. We are very happy because it has had a very good reception from both teachers and students. Moreover, we believe that this project fits very well with the purposes of África Crece Foundation to transmit and achieve the maximum dissemination of knowledge, techniques and agricultural progress.

Exposing the project in front of more than 60 students!

diumenge, 26 de novembre de 2017

The New Zimbabwe

Efectivament hi ha hagut un cop d'estat. Els golpistes representen encara la filosofía de la revolució anticolonialista, però aparentment també les ganes de "recuperar l’economia del país i acabar amb la corrupció".

Les coses es normalitzen i aquí tothom està content. Hi ha (com és habitual a Àfrica) festes, dances i joia per tot arreu; la gent no es para de felicitar mútuament. L’exemple mundial d’aquesta transició, sense un vidre trencat ni un ull morat, ha estat ja reconegut per països tan "afins" com UK, Sudàfrica i més....

Mnangagawa jurarà el càrrec i ha de formar govern. Aquest restarà així fins les pròximes eleccions, que han de ser abans del setembre de 2018. El discurs de Mnangawa (així es pronuncia) va ser molt bo, centrant el tema en la creació de llocs de treball i la recuperació econòmica, possiblement amb canvis en algunes lleis per permetre incrementar la inversió extrangera.
No s’espera que es calenti res en les eleccions, el poble ha donat sobrades raons i l'actitut del president també.

Una abraçada ben forta!

Ambient de festivitat a Harare - ZBC

THE NEW ZIMBABWE

Efectivamente ha habido un golpe de estado. Los golpistas representan todavía la filosofía de la revolución anticolonialista, pero aparentemente también las ganas de "recuperar la economía del país y acabar con la corrupción".

Las cosas se normalizan y aquí todo el mundo está contento. Hay (cómo es habitual en África) fiestas y danzas por todas partes; la gente no se para de felicitar mutuamente. El ejemplo mundial de esta transición, sin un vidrio roto ni un ojo morado, ha sido ya reconocido por países tan "afines" como UK, Sudáfrica y más.

Mnangagawa jurará el cargo y tiene que formar gobierno. Este restará así hasta las próximas elecciones, que tienen que ser antes de septiembre de 2018. El discurso de Mnangawa (así se pronuncia) fue muy bueno, centrando el tema en la creación de puestos de trabajo y la recuperación económica, posiblemente con cambios en algunas leyes para permitir incrementar la inversión extranjera.

No se espera que se caliente la situación en las elecciones, el pueblo ha dado sobradas razones y la actitud del presidente también.


¡Un abrazo muy fuerte!